miércoles, 16 de febrero de 2011

Bloc II. El procés d'adquisició de les habilitats motrius bàsiques.

L'aprenentatge motor i la capacitat de controlar el moviment


Afavorir l'adquisició de moviments i habilitats és un dels objectius de l'educació física; com també ajudar a conèixer l'entorn.
Què entenem per aprenentatge i aprenentage motor?
L'aprenentatge, en general, consta d'una sèrie de característiques pròpies:
  • Dotació genètica/informació avantpassats
  • Adaptació medi/mecanismes d'adaptació
  • Canvis relativament estables i duraders del comportament
  • Procés d'adquisició de múltiples elements de la cultura (procés que millora gradualment)
I, diversos autors han definit aquest concepte:


Gagne: "Canvi en la disposició o capacitat humana amb un caràcter de relativa permanència"
Piaget: "Medi de produir nous aprenentatges"


Per una altra part, tenim el concepte d'aprenentatge motor:
  • El moviment del cos desenvolupa la funció més important
  • Implica processos perceptius, decisionals i de control
Autors que han denominat aquest procés:

Lawther: "Canvi relativament estable que es produeix en una persona i li permet realitzar un moviment apropiat per a la consecució d'un objectiu"
Singer: "Procés d'adquisició de noves formes de mourer-se"
Grosser i Neumaler (1986): "Proceso de obtención, mejora y automatización de habilidades motrices, como resultado de la práctica de una secuencia de movimientos de manera consciente; consiguiendo una mejora de la coordinación entre el sistema nervioso central y el sistema muscular."


Els tipus d'aprenentatge motor són els següents:


  • Imitació: Els nins "copien", "imiten" constanment.
  • Transmissió d'informació verbal.
  • Descobriment: Solució motriu
Els factor individuals de l'aprenentatge motor són:


  • Maduració: La maduració del sistema nerviós es duu a terme segons el desenvolupament del cèfal caudal i proximodistal. Té un ordre, pero hi ha diferències en cadascuna de les persones.
  • Creixement: Progressió i esmortiment (més grans, més joves). Dissociació, les parts del cos no aumenten en proporció. Variació del ritme, diferents etapes on es creix més o manco. Alternança, creixement d'amplada i d'altura. 
  • Gènere: Determinats esteorotips marquen diferències (nosaltres no ho hem de tenir en compte)
  • Condició física: Es vol aconseguir una bona condició física.
  • Intel·ligència: Hem d'entendre la informació per facilitar la pràctica.
  • Motivació: Quan tenim d'aquesta, hi ha més predisposició a fer la tasca.
  • Qualitats innates: Intentar en funció de les qualitats, ajudar a cadascú el que li va millor.


Canviant el tema; ara parlarem d'ensenyar i aprendre:

Es tracten de dos fenòmens íntimament lligats però diferents.
Abans de com hem d'ensenyar, s'ha de saber com aprenen els nins.
  • Procés ensenyament-aprenentatge:
-S'ha de millorar el rendiment dels alumnes.
-S'ha d'evolucionar cap a conductes més complexes
-Hi existeixen tres fases d'aprenentatge diferenciades:
  1. Fase cognoscitiva: Exploratoria, natural, ajust global, verbal-motriu, etc
  2. Fase associativa: Dissociació, diferenciació, reflexió, concentració, etc
  3. Fase automatització: Estabilització, automatització, autonomia, etc

martes, 15 de febrero de 2011

Bloc I. La programació a curt termini. La sessió d'educació física. Organització, estructura, control i temps d'aprenentatge.

Començarem aquest blog dient que l'objectiu PRINCIPAL de l'Educació Física, actualment, és EDUCAR PER A LA SALUT.

Diferències entre sessió Ed.Física-Sessió Aula
L'educació física conté una didàctica perfectament diferenciada a altres matèries com poden ser matemàtiques, català, castellà, plàtica, etc; i molt més complexa de la que poden tenir aquestes.
Les principals diferències entre la sessió de l'aula i la sessió d'educació física, són les següents:
                                                       
             Aula                                                                  E.Física
       
       -Sedentària                                                            -Dinàmica
 
      -Aula habitual                                            -Instal·lació i material específic
                   
      -Roba habitual                                                -Roba i calçat específic

-Implicació básicament cognitiva                         -Implicació: cognitiva, motriu,
                                                                                     afectiva, social 
   -Organització limitada                                          -Organització Oberta

    -Fácil organització                                          -Complexitat organitzativa

   -Menys conflictes interns                                     -Més conflictes interns

     -Acumula tensió                                                -Descarrega tensió

   -No existeix risc físic                                           -Risc físic important

   -Sessions menys motivants                                 -Sessions més motivants

   -Menys relació alumnes                                        -Més relació alumnes

  -Comunicació no verbal                                  -Com. no verbal molt important
  no necessàriament important

 -Difícil mostrar espontaneïtat                            -Més fàcil mostrar espontaneïtat 
             i creativitat                                                           i creativitat

       -No observable                                             -Observable per tothom

 -Menys retenció d'aprenentatges                        -Més retenció d'aprenentatges

 -Resultats no observables al moment                 -Resultats observables al moment

   -Posició destacada del mestre                          -Posició mestre a nivell del grup

  -Contacte físic infreqüent                                      -Contacte físic freqüent

 -Menys cansament físic i psíquic                         -Més cansament físic i psíquic

 -Examen teòric poden copiar                          -Examen pràctic no poden copiar


El concepte de sessió i les seves parts:
  • Programació anual: programació a llarg termini.
  • Unitat didàctica: Programació a mitjà termini.
  • Sessió d'Educació Física: Programació a curt termini.
En quant al concepte d'unitat didàctica:

  •  Definició: Conjunt de sessions amb mateixos objectius generals (conceptuals, procedimentals i actitudinals). Aquest conjunt dona pas a una programació anual caracteritzada per una seqüència ordenada i una temporalització.
  • Elements mínims: Justificació, objectius didàctics, continguts, metodologia i avaluació.
La sessió:

Estructura de la sessió:
  1. Nombre de la sessió en la unitat didàctica
  2. Material i espai utilitzat en la sessió
  3. Competències
  4. Objectius específics de la sessió
  5. Durada de la sessió
  6. Activació, inici o exploració
  7. Activitats, desenvolupament
  8. Teorització, final o síntesi
  9. Observacions
  10. Observacions avaluatives

Parts de la sessió:
  • Activació: Inici, presentació, etc.
  • Activitats: Part principal, desenvolupament, etc.
  • Teorització: Tornada a la calma, relaxació, final, síntesi, etc.
Necessitats dels nins i nines en aquestes etapes
  • Seguretat
  • Descobriment
  • Reconeixement
  • Mourer-se i jugar
  • Responsabilitat
  • Varietat
  • Identificació
Per una altra part, tenim les variables organitzatives en quant a l'organització i control de les sessions d'educació física:
  • Cercar un ensenyament més efectiu per aconseguir els objectius plantejats
  • Màxima participació de l'alumnat
  • Afavorir experiències positives entre l'alumnat per crear un clima emocional favorable
  • Facilitar la individualització
  • Requereix coneixement i estratègies de feina
O, també denominades més clarament:
  • Competència mestre
  • Alumnat
  • Activitats
  • T.organització
  • T.execució
  • Formacions
  • Posicionament
Un mestre ha se ser COMPETENT, és a dir, gaudir d'un conjunt de coneixements, habilitats i qualitats que el permetin realitzar bé les feines demanades.

Hi ha tres tipus de competències:
  • Coneixements: HEM DE SEBRE
  • Capacitats: HEM SE SEBRE FER (FEEDBACK); ensenyar i aprendre. BIDIRECCIONAL.
  • Actituds: HEM DE SEBRE ACTUAR, SEBRE ESTAR.
En quant als alumnes, hem de tenir en compte les qüestions següents:
  • Aspectes evolutius individuals
  • Àmbits de conducta (cognitiu, motriu, afectiu, social...)
  • Necessitats i interessos diversos
Les activitats, per la seva part, han de ser:
  • Dinàmiques (No s'atura de fer feina)
  • Originals (Han de ser)
  • Nivell de dificultat 8estratègies per complicar o facilitar l'activitat segon les necessitats)
  • Adaptabilitat (adaptació al grup heterogeni)
  • Significativitat (sumes/restes, esquerra/dreta)

  • Un concepte de progressió (sempre present en la programació)
  • Motivants
  • Màxim temps de compromís motor
  • Fàcil control per part del mestre
L'organització d'aquestes, per altra banda, es caracteritza per:
  • Formal: predeterminada, organització rígida (No pot sortir perque sinó l'activitat no funciona)
  • Semiformal: mestre controla una part i les disposicions no són excessivament rígides. Es la que més farem servir (Permet canviar la posició, marge de moviment)
  • Informal: Grups ja experimentats i formats (activitats de lliure exploració). Gaudim d'uns determinats hàbits i experiències.
L'execució de les activitats també ha de ser de la següent manera:
  • Simultània: tots els alumnes participen a la mateixa vegada (màxima participació). Es la que més farem servir. Bàsica: tothom fa feina al mateix temps.
  • Alternativa: Participació al 50% (parelles)
  • Consecutiva: Com l'alternativa però amb més de dos alumnes (fileres). Baixa participació. Per exemple: Exercici salts. Per descansar.
Les formacions de les activitats solen ser de diversos tipus:
  • Frontals
  • Circulars
  • Quadrades
  • Lliures
I el posicionament del mestre, pot ser de dues formes:
  • Fora del grup (controla tota la clase)
  • Dins del grup (evolucionant per diferents grups. Feed-back)
Ara, parlarem, del temps d'aprenentatge; en aquesta assignatura, en concret, el temps amb el que comptam és diferent; i, en conseqüència, consta de diferents tipus de temps d'aprenentatge:
  • T' de programa
  • T' ùtil o funcional o real
  • T' disponible per a la pràctica
  • T' de compromís motor
  • T' utilitzat en la tasca
Hem d'intentar optimitzar al màxim els recursos que tenim, per poder aprofitar de la millor manera posible la duració de la classe; que concretament en aquesta assignatura es un poc limitat, degut a l'espai i els sucessos que el determinen.
(Un exemple d'aprofitar el temps pot ser escollir, sempre que es pugui, les primeres hores de classe, o l'hora després del pati, per tal d'agilitzar el procés de la sessió).

I, per finalitzar aquest bloc I, direm una sèrie de reflexions que cal recordar abans de planificar les sessions:
  • Adaptar les activitats al nivell del grup
  • Contingut senzill, fàcil comprensió i realització. Experiències positives
  • Evolucionar d'activitats més senzilles a més difícils
  • Activitats simultànies, parelles, grups
  • Activitats participatives per potenciar. Integrar i cohesionar el grup
  • Agradable, variada, comunicativa (P-A-A-P-A-A)
  • Evitar riscos innecessaris